Els trens polars i superman

Els trens polars i superman

Com molts ja sabeu, l'Antàrtida és un centre d'activitats musicals i creatives conegut per la seva escola de música, pels seus grups i també per les seves activitats.

Però, a poc a poc, al nostre entorn, també s'hi van concretant una sèrie d'iniciatives, que ens permeten no només ensenyar o aprendre música, sinó també gaudir-la, compartir-la i, per què no?..., canviar un xic la cara de la nostra part d'aquest món... (tal com diuen que va fer en Superman... Ell, es veu que pertot arreu).

Perquè, en aquest món de llibertats tan ple de paraules en què pel que sembla tots podem escollir les nostres opcions, a l'Antàrtida el que més volem demanar a la música i a la creativitat, és que amb el seus impactants i transparents llenguatges ens ajudin a ser millors persones. I és que, per a què volem la música? I qui ha dit que per fer música, sobretot, cal tenir qualitats o saber-ne? El que cal, sobretot, és sentir-la. De què ens serveixen si no totes aquestes coses que aprenem si la majoria d'elles després no les utilitzem per viure?

A l'Antàrtida, volem viure el que ensenyem, i és per això que ens agrada tant barrejar l'aprenentatge amb “la il·lusió” i amb el “moment”.

L'Antàrtida és doncs un dels molts “trens polars” que, carregat de petits “homenets”, viatgen per l'Antàrtida-real amb una gran maleta, buscant “moments” per viure la música i “il·lusions” per fer-la i per compartir-la..., en definitiva, buscant..., com tants “homenets”..., les pistes de Superman.

Perquè..., qui sap..., potser un dia podrem obrir la maleta... i quan l'obrim..., qui sap si a dins hi trobarem el vestit blau de Superman, i... ens el posarem..., i volarem... i serem unes “grans (millors) persones” ... i serem: SUPERMAN (“Venga ya”..., que això no pot ser!”).

Em direu, i potser sí, que aquesta Antàrtida no existeix, també que és utòpic pensar que l'Antàrtida-real sigui “l'aigua fresca” (el congelador) de la Terra”... Però... Vaja, què!... Ei!... Ho intentem?


L'Oriol cargol, cara de mussol, que fa un gol amb una col... si vol!


 

Les cançons de Superman

Som a l'any 50 dp D.P. (després de la Desfeta Polar). Tota l'antiga metròpolis barcelonina és ara ocupada per mar i gel... Tota?... No.


fes clic al títol per veure
la lletra de la cançó

Sarrià, un poblet mariner de la Nova Antàrtida, és, gràcies als seus nombrosos balenaris i parcs d'atraccions prepolars, el centre creatiu més important de la Bola Blanca.

En el nou món, ja de petits s'acostuma als nens a tenir il·lusions... Que com ho fan?... Doncs, de moltes maneres... Però, sobretot..., buscant en Superman. I és que, a la Bola Blanca, als nens no els cal anar a escola. Ells creixen viatjant amb una gran maleta i pensen que, quan siguin grans, obriran la maleta i seran..., Superman!.